dilluns, 23 de març del 2009

Interioritats de l'U-Bahn

Sempre que es va a una altra ciutat, les diferències més notables es veuen especialment al metro (en alemany: U-Bahn).

El metro de Munic em sembla especialment interessant. Anteriorment us havia comentat que són vehicles molt antics i que el conductor o conductora anuncien quina és la propera estació. Amb aquests anuncis, la gent pot saber l'estat anímic del conductor. Resulta interessant.

M'agradaria però ensenyar-vos més coses del metro! Preparats? :-)

Doncs bé, els alemanys porten a la sang l'instint del negoci. Així que a l'interior del metro hi ha tota mena d'anuncis: escoles d'idiomes, agències de viatges, jocs per passar l'estona, ofertes de feina, activitats a museus, etc.

Comparat amb l'interior del metro de Barcelona, on no hi ha anuncis (que jo recordi), o amb Rodalies Renfe, on els anuncis són o bé d'entitats bancàries o bé de la ONCE, aquí hi ha moltíssima més varietat. És semblant a la secció d'anuncis d'un diari. I els anuncis, varien de vagó a vagó! Una passada.

A continuació veureu un anunci orientat a persones que han de fer pràctiques per poder acabar els seus estudis. És a dir, busquen estudiants que vulguin treballar com a becari. Ofereixen tota mena de places, ja que és una empresa gran de serveis de Munic: aigua, electricitat, gas, Internet, etc...


Però també hi ha oportunitats per a la gent que busca una feina normal. En aquest altre anunci, busquen una persona que assessori clients:


És clar que també pot ser que hi hagi gent que viatgi en metro degut a haver perdut el carnet de conduir per un consum excessiu d'alcohol. Aquestes persones poden trobar una sortida als seus problemes, anotant un simple número de telèfon!


Però hi ha altra mena d'anuncis... Per exemple, tot i que fa anys que existeix la tarja moneder (en alemany: GeldKarte), que és com portar diners en efectiu, però guardats electrònicament dins d'un xip. Sembla que aquesta tecnologia està tenint problemes d'arrelament entre els usuaris. I és una bona tecnologia! És pot utilitzar a tot arreu: zona blava, màquines expenedores de segells, de bitllets, cantina, etc.

Per cert, a les màquines de venda de bitllets de transport es cobren diners extres si es vol pagar amb monedes, mentre que si es paga amb la tarja moneder no hi ha cap recàrrec. Evidentment, la mecànica per controlar les monedes i els diners, és molt més cara que el lector que fa falta per poder utilitzar els diners electrònics.

Les entitats bancàries proporcionen un lector i el software adequat per poder recarregar el xip còmodament des de casa!

Fixeu-vos en el recàrrec que es cobra al metro per pagar amb monedes... (Un altre dia us explicaré com funciona el complicat sistema de zones que utilitzen)


Amb aquest panorama, us podeu imaginar que hi ha anuncis per incentivar l'ús de la tarja moneder! :-)


I amb tant d'anunci, on estan els mapes? Doncs... al sostre! Sí, sí... Com que no els quedava espai, van optar per posar el mapa que inclou la xarxa integrada de metro i tren enganxada allà dalt. Sincerament, costa de mirar, ja que t'has d'orientar cap al mapa i a vegades no hi ha prou espai per moure's...


Si us fixeu en aquesta darrera foto, veureu que al damunt de la zona dels seients, hi ha un parell d'anuncis de viatges...

Un sistema d'anuncis molt dinàmic...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Una bona forma de passar el rato, ja que viatjar en metro és bastant avorrit. Per el que expliques és com anar lleguin els anuncis del diari. Com per les finestres tot és fosc que millor forma que distreuret així, mirant anucis publicitaris i anar varian, de vagó en vagó.
Aquests alemanys tenen bones ideas.
Mª Rosa.

Anònim ha dit...

Hola Natàlia,
he trobat el teu bloc per casualitat i et volia felicitar i dir-te que m'identifico amb moltes de les coses que expliques, i és que vaig passar una molt bona temporada a München ara ja fa quatre o cinc anys.

Pel que tinc entès, el metro de München és força modern (es va inaugurar pels JJOO del 72) i això es nota en el disseny de les estacions. Els trens antics que hi circulen són d'aquella època i, no sé què en penses, però jo sempre tenia la sensació de fer un viatge en el temps, amb aquells seients d'eskay. I, sobretot, m'encantaven els conductors quan, abans de tancar les portes a cada estació, agafaven el micròfon i deien: "Bitte, zuRRRück bleiben!". ;-) Jo ho tinc clar: a mi m'agradava molt més viatjar en els vagons "setenteros" que en aquells postmoderns que estaven posant en circulació últimament.
Laura

Natàlia ha dit...

A la Laura:

Sí... He comentat en alguna altra entrada del blog lo del "Bitte, zuRRRück bleiben!"

És realment interessant! :-)

Com bé dius, els trens nous no tenen el mateix encant.